Protagonista indiscutible de les Festes Nadalenques,
diferent de tots però igual,
totalment pobre però immensament ric,
desvalgut però amb inigualable poder,
illetrat però amb insuperable ciència,
ple de misteris i incògnites però autènticament real.
Desconegut per molts i conegut per tothom.
La Terra és fosca i gebrada
la nit llarga i deserta,
el lloc miserable, inhòspit i rebutjat,
l'habitacle indigne i menyspreat.
Una llavor misteriosa, com la millor gota de rosada,
cau en plena nit de més enllà dels núvols
travessant espais sense límits.
Com cada any ha arribat el Miracle,
com cada any el Món se n'alegra,
com cada any: cançons, llums, regals i pessebres omplen les llars.
Milions d'estels pampalluguegen en la volta del Cel,
ballant rítmiques sardanes sense cobla.
Incomptables éssers alats són els músics de la Gran Orquestra,
que mai ningú ha contemplat.
Els seus inigualables sons omplen tot l'Univers.
Ja no hi ha fronteres, ni discriminacions, ni odis, ni venjances.
Pau, alegria i felicitacions, mans obertes i abraçades s'escampen,
a vessar, pels quatre Punts Cardinals.
El Nen somriu i plora, estima i perdona, és sentiment i tendresa.
Des d'un racó pobre, amagat i desconegut,
ple de bondat i estimació mai vista.
La Pau ens vol portar
L'amor vol escampar
Els seus dons ens vol regalar
L'harmonia i benestar vol sembrar
La felicitat ha de durar
Tots ens desitgem Felicitat.
La Pau ens vol portar
L'amor vol escampar
Els seus dons ens vol regalar
L'harmonia i benestar vol sembrar
La felicitat ha de durar
Tots ens desitgem Felicitat.
Lluís Barjau - Nadal 2009
